En noviembre de 2.004 un cazador mató a Canelle, la última osa autóctona de los Pirineos, en el Valle de Aspe.
El cazador, que había ido a cazar y no a fotografiar mariposas, dijo que la había matado en defensa propia.
Hoy el tribunal francés que lo juzgaba lo ha absuelto al considerar que el cazador disparó por "necesidad".
.
Sin comentarios.
.
notícia en El País.
Es lo malo que tienen las armas. Siempre acaba uno usándolas para defenderse matando.
Hay otros modos de defenderse.
Besos.
Ja hem aplegat a un punt en què la vida no té cap valor. Menys encara la dels animals.
Les persones (parle en general) han perdut el nord i ja ningú sap d'on vé ni cap on va. La buïdor, l'absència de sentit, la terrible por, ens fan córrer cap on siga en una fugida davant una realitat que ens supera i ens omple d'angoixa.
Hom mata per plaer. La sang vessada és el pagament i l'ofrena al nou Déu que ens han imposat: el MERCAT.
Una religió, la del Déu-Mercat, que exigeix una producció massiva i un consum compulsiu i que ens està portant a la fi de la vida com la coneguem.
S'esgoten els recursos, s'assassines els boscs, s'enverinen les aigües i com si no passara res, perquè allò important és combregar aquests dos grans sagraments d'aquesta nova religió, com he dit, produir i consumir.
Se'ns intenta vendre que la felicitat s'amaga darrere de la possessió de bens materials i els pocs espais de temps lliure que hom disposa mentre no consumeix s'han d'aprofitar per a evadir-se d'aquesta dura i crua realitat, assistint als grans rituals del caps de setmana en les macro concentracions, primer amb "botelló", i continuar a les discoteques amb soroll i llums de color per a intentar reproduir un esquema alienant.
Els primers raigs de sol de la matinada ja no són quelcom bonic; són una maledicció que anuncia que comença un nou dia, un dia plé de res com l'anterior i cal refugiar-se en algun "after" per evitar-los com si fossem clàssics vampirs i el sol ens matés.
No és gens extrany que no es condemne a un assassí d'óssos. Forma part d'aquesta nova cultura que demana mort per tot arreu sense que ningú sàpiga com aturar-la.
Per tant els comentaris sí que són importants; només amb el nostre posicionament, amb la denúncia i amb el treball personal de mirar la vida d'altra manera, podrem aconseguir que s'ature aquesta voràgine que acabarà per portar-nos a tothom, i ara ja sense excepcions, a l'infern més absolut de la desaparició.
Que passes un bon dia, amiga.
Vicent.
El cazador no mintió: por necesidad de matar.
iba a ello, sino, ¿para qué van con armas?.