Dissabte més de 18.000 persones ens congregàvem en les trobades de Massanassa per reivindicar i festejar la nostra llengua. Només un dia abans ens deixava Empar Granell, membre i fundadora d'Escola Valenciana. Una mestra que va dedicar tota la seua vida a l'ensenyament i a la nostra llengua.

Hui el record no pot ser per altra dona, per altra llavor.

Empar Granell i Tormos (1945-2010). Nascuda a Borriana, ha estat una de les fundadores de l’entitat cívica Escola Valenciana, mestra fins a la medul•la, pedagoga de base, apassionada de la innovació en l’ensenyament en valencià, dedicada durant 40 anys a la docència entusiasta.

"Vaig nàixer en una situació política, lingüística i cultural complicada, l'any 1945. Era una època on les xiquetes o volien ser monges o ames de casa. Jo deia que volia ser mestra, encara que no sabia què era això". Ja fa anys que Empar té clar què és ser mestra: "els bons i les bones docents són els qui van amb un somriure a classe, els qui creuen que sempre poden aprendre de l'alumnat i als qui els agrada innovar cada nou curs".

Nascuda, doncs, en plena Postguerra, una època on s'havia aniquilat qualsevol dels postulats pedagògics que havien anat construint mestres valencians i valencianistes durant les primeres dècades del segle XX i que s'estaven consolidant en la II República. Aquella primera renovació pedagògica encapçalada per figures de primer ordre com Carles Salvador, Manuel Sanchis Guarner o Enric Soler i Godes ja apostava per un ensenyament públic, de qualitat i en valencià. Tot això es va perdre en la boira espessa del franquisme, quan Empar Granell era una xiqueta de Borriana que va aterrar a casa dels padrins de València perquè els seus pares pensaren que a la capital tindria més possibilitats d'estudiar.

La situació de repressió social i de negació de la llengua i la cultura pròpies durant els anys 50 era angoixant: "sóc de la generació on en casa contínuament deien, això no ho digues, d'això no en parles". Famílies com la d'Empar van aprendre i es van acostumar a romandre amb la boca tancada per tal de no tindre problemes i persones com ella van interioritzar molt profundament la idea de no fer-se preguntes. Però això és tan complicat quan una persona és curiosa...Empar anava trobant-se amb situacions que no comprenia i que anaven omplint-la de satisfaccions. Li va passar quan ja anava a l'institut Sant Vicent Ferrer i tenia de professor de francés a Manuel Sanchis Guarner: "jo no sabia qui era, el que representava, per a mi era un mestre estimat perquè era l'únic que ens acompanyava a les competicions esportives".

Aquell professor de francés li va activar alguna cosa un dia en un examen: "estava bloquejada, ell se'm va acostar, em va parlar en valencià i vaig dir Ai, clar! amb tota la naturalitat. Sempre recordaré el somriure de complicitat en la mirada d'aquell home perquè els dos ens expressàrem en una llengua compartida, però en un context on estava prohibit". Empar ho va contar a casa i la família es va posar les mans al cap: "no digues mai que don Manuel t'ha parlat en valencià", podia ser un problema greu per a qui va ser un dels creadors de les Normes de Castelló.

L'any 1968, amb les oposicions aprovades, va agafar un autobús rumb Ontinyent, on havia demanat plaça assessorada per l'ordinari de Borriana que li va dir "xiqueta, ves allí que està ben comunicat i parlen en valencià". Des d'aleshores ha segut docent a la capital de la Vall d'Albaida, però els començaments van ser durs: "vaig entrar i em van donar una classe on hi havia uns 50 alumnes i no sabia on estava". A més, els companys eren més funcionaris que mestres: "vaig ser l‘única que va secundar la primera vaga de l'ensenyament que es va fer i em deien que, per favor, no ho fera".


De les inquietuds pedagògiques a l'Escola Valenciana

"Quan vas a una escola on et diuen això és el hi ha, i el que hi ha és fer fitxes vaig decidir anar a la meua marxa. Vaig conéixer un grup de mestres de la Safor que anaven innovant a l'aula i vaig anar creant metodologia en infantil, on he estat pràcticament sempre".

Aleshores va descobrir els mètodes globalitzadors i poc a poc va conéixer persones que li obrien portes. El salt qualitatiu va arribar quan començà la implantació de l'ensenyament en valencià. L'escola d'Empar va ser de les 11 primeres on es van establir aquests programes al País Valencià. Eren els principis dels anys 80 : "la gran anècdota va ser que ens recolzaren majoritàriament els pares i les mares del poble que eren castellanoparlant i havien emigrat ací, perquè volien que els seus fills no sofriren la marginació de ser de fóra".

Encara no eixistien les Coordinadores comarcals que conformen el moviment cívic Escola Valenciana. Carme Miquel, mestra, pedagoga rellevant i també fundadora de l'entitat, treballava a la Conselleria d'Educació: "va organitzar unes jornades de llengua per al professorat i allí ens coneixerem l'escamot de mestres que després vam fundar Escola Valenciana".

Més tard es van organitzar unes jornades de sociolingüística a Alcoi per a donar resposta als pares i mares que volien un ensenyament en valencià i públic per als seus fills: "és allà on naixen les primeres Coordinadores i comencem a relacionar-nos i a compartir experiències d'entrega absoluta a la causa. Elaboràvem materials, volíem que l'alumnat aprenguera aportant, volíem respectar l'evolució individual de cada alumne, el tempo d'aprenentatge personal. Les xiquetes i els xiquets m'han ensenyat més a mi que no jo a ells".

Empar Granell era de les que pensava que si volem canviar la societat cal canviar l'escola. Però a més opina que " l'escola fa un tant per cent de la vida, però és que després està la societat, la família i el propi individu, que han d'assumir parts de responsabilitat".

És també de les que pensava que l'escola actual és poc revolucionària: "els mestres joves de hui en dia són brillants en l'àmbit acadèmic, però després saben estar a l'escola? Per què els xiquets han de tindre el nom pegat a una taula? Per què no poden seure on vulguen? Per què és més fàcil? Per què l'horari és més curt? Per què tenim més vacances? La formació individual dels mestres és cabdal per a evolucionar. Els mestres que pensen que ja ho saben tot estan molt equivocats i equivocades".

Pel que fa a Escola Valenciana, Empar ha estat implicada en aquest projecte cívic de ple. És una entitat que promou la nostra llengua en l'àmbit educatiu, de fet el buc insígnia són les Trobades d'Escoles en Valencià que reuneixen cada any més de 200.000 persones per demostrar l'estima al valencià, el nostre català, en actes festius i reivindicatius comarcals. Però des de fa uns anys, l'entitat ha obert el ventall d'actuació a la resta d'àmbits d'ús de la llengua per a promoure la música, el cinema, els drets lingüístics, la sostenibilitat, etc: "Escola Valenciana és una manera de fer País i formar part del moviment és al•lucinant per la satisfacció de comprovar que tota pedra fa paret, que les accions de les persones fan efecte. Una a Una".


+info


Compártelo
Agregar a Meneame Agregar a Technorati Agregar a Del.icio.us Agregar a DiggIt! Agregar a Google Agregar a Reddit Agregar a Blinklist Agregar a Blogmarks

1 comentarios

  1. Anónimo // 11/1/11, 19:41  

    Leer el mundo blog, bastante bueno